Analitzarem la influència de les arts plàstiques al llenguatge cinematogràfic a través del visionat durant 4 sessions de la pel.lícula "Dracula" de Francis Ford Coppola, que es basa en la novel.la de Bram Stoker.
Només per fer-nos-en una idea, el principi de la cinta! Emocionant, vibrant, i molt gràfica!
Fixem-nos en aquest joc de siluetes contra el fons sagnant i cremant.
Personalment, una de les meves pel.lícules preferides; en sóc una incansable fan.
Cleaning the Drapes, from the series House Beautiful: Bringing the War Home, Martha Rosler, c.1967-72. Exemple per a fer fotomuntatge. Amb rerefons crític, personal, experiencial, que narri una història.
Al llarg de tota la cinta de "Annie Hall" (1979) del cineasta Woody Allen, es poden trobar recursos inesperats i girs narratius, que en aquell moment, en la història del cinema, eren bastant novedosos. Actualment s'ha sobreexplotat i ens sorprenen menys. Tanmateix, en el que seria els anys daurats del cinema de Woody Allen, es pot estudiar amb deteniment les mil maneres que el director de cine fa per trencar la narrativa convencional cinematogràfica.
En aquesta escena, en un dinar familiar de Setmana Santa, el protagonista, alter ego de Woody Allen, es posa a parlar directament amb nosaltres, els espectadors, mentre el dinar continua en el temps "real" del film. També és interessant veure com incorpora múltiples punts de vista, quan l' àvia de la família es gira i de sobte entenem que és el seu punt de vista en veure Woody Allen caracteritzat com un jueu ortodox.
Així com la comparativa que fa de les famílies en els seus àpats i celebracions.
Com ja hem vist al bloc temàtic 01 Narrativa d'aquest mateix bloc, passa amb pel.lícules com "Memento" o "Inland Empire".
