Per tal de presentar-me, com a professora i alhora com a alumna d’aquesta assignatura, he volgut recórrer a l’“àlbum familiar” com a pretext per explicar qui sóc i quins camins m’han dut fins aquí.
Nota de l'autora als deu anys del post: La meva manera d’entendre les classes, la didàctica de l’art, la llengua i, fins i tot, la llengua clàssica (ja que també vaig fer de professora de llatí a 4t d’ESO) està profundament vinculada a les meves experiències personals i formatives. Ha plogut molt des de llavors i des d'aquest post: ara ja fa més d’una dècada que sóc professora de la meva especialitat a 4t d’ESO, i també tutora del primer cicle de secundària. Em sento orgullosa d’aquesta trajectòria i de veure com les meves passions convergeixen amb la meva feina. El traspàs de coneixements, i alhora la capacitat de nodrir-me del que m’aporten els meus alumnes, és sens dubte un dels grans privilegis de la docència.
He tingut la sort de tornar a Finlàndia cada estiu des que vaig crear aquest blog, ja que forma part intrínseca de la meva família actualment, un cop vaig ser mare.
A mode de llista , perquè sóc una entusiasta de llistes sense remei, comparteixo alguns elements que m’han portat a estudiar el Màster de Formació de Professorat de Secundària i que, alhora, m’ajuden a definir el meu perfil docent:
-
Llicenciatura en Belles Arts (Universitat de Barcelona).
-
Filologia Anglesa i literatura nord-americana. Sempre he tingut el somni de viure una llarga temporada a l’altra banda de l’Atlàntic, escrivint i passejant pels seus carrers. Tot i això, vaig acabar els meus estudis a Winchester School of Art (Anglaterra), mentre treballava netejant la catedral on descansa Jane Austen.
Autoretrat de l’àlbum familiar: Catedral de Winchester, 2003. Posteriorment intervingut amb grafit i aquarel·les.
-
Postgrau en Il·lustració de Moda (ICD).
-
Aquest postgrau em va obrir les portes i me'n vaig anar a l’Acadèmia de Moda d’Anvers (Bèlgica), on vaig superar els exàmens i hi vaig estudiar tres anys i vuit mesos, i evidentment hi vaig viure. També vaig aprendre a nivell motl bàsic el neerlandès (flamenc per ser exactes).
-
D’aquells anys en conservo l’aprenentatge que les frustracions, els límits, la creació d’atmosferes, els collages i la costura formen part d’un mateix univers creatiu que encara avui em defineix.
-
També hi vaig aprendre quina mena de professora vull ser, i vaig descobrir què significa ser un mal docent. Sovint confonem el que nosaltres volem amb el que és bo pels altres.
-
Acabar projectes és essencial.
-
No deixar mai de pintar ni dibuixar.
-
Mai.
-
Finlàndia és un lloc on sempre voldré tornar . Allà vaig pintar més i millor que a casa meva.
De vegades no sé on és “casa meva”, ni quines són les meves arrels.
-
Per circumstàncies de la vida no he pogut tornar a Anvers ni a Winchester.
-
Per sort, en conservo les fotos, els records, les imatges i els dibuixos.
Segon autoretrat de l’àlbum familiar.
Com a referència, em sembla pertinent Hans-Peter Feldmann i el seu llibre 272 Pages, que ens recorda:
“Feldmann’s work moves in the universe of the everyday. He takes from it the material that he uses—objects and images—along with his themes. He affirms that all his work is based on personal experiences, that it is a way of transforming experiences, obsessions, or intuitions into language, an attitude which is common to many artists.”
En què ens quedem per aquesta classe:
#quotidianitat
#domesticitat
#col.lecció
#diari
#obsessionsdiàries
Hans-Peter Feldmann (Veurem el llibre "272 Pages" ) i cal fer èmfasi en aquest petit abstract:
"Feldmann's work moves in the universe of the everyday. He takes from it the material that he uses- objects and images- along with his themes. He affirms that all his work is based on personal experiences, that it is a way of transforming experiences, obsessions, or intuitions into language, an attitude which is common to many artists".
No comments:
Post a Comment