🎭My Avatar Self 👽

 

Autoretrat amb el qual he iniciat la recerca del meu possible Avatar :)

 La nostra proposta a l’aula

Treballem la idea de l’avatar personal: qui sóc jo en el món real i qui sóc o com em mostro en un món imaginat o digital.

Passos de la proposta a classe

🔹 Sessió 1 -Rousseau i el bosc interior El bosc dels artistes  (ja està en marxa) 08.09.25

Tema clau: Imaginar mons que no hem vist.

🔹 Sessió 2 – Dae Wong Yang i l’avatar (4t de primària primera sessió 10.09.25)

Tema clau: Imaginar qui som i com ens mostrem al món.

Conversa guiada: 

Què és un avatar? Quan fem servir un avatar? (mitologia, literatura, jocs tradicionals com "El llop", videojocs, xarxes). És igual que nosaltres? És diferent?

My Avatar Self

Dibuixar un autoretrat dividit en dues meitats ( de cos sencer si pot ser)

1. Jo real (la cara o el cos tal com em veig).

2. Jo avatar (com em vull mostrar, amb colors, símbols, objectes, 

animals, icones digitals, indumentària específica amb característiques vinculades al fenomen meteorològic que han imaginat durant la meditació)

Cada alumne ha fet un autoretrat dividit en dues meitats: una de més realista, i una altra de simbòlica, inspirada en els colors i formes de Yang i Rousseau, en els móns imaginaris,  de l'inconscient, de l'imaginari col·lectiu i propi.

🌱 Què podem aprendre? objectius generals 

Que l’art no només parla de colors i formes, sinó també de qui som, d’on venim i com ens projectem cap al futur. Rousseau i Yang, cadascú en el seu temps, ens obren la porta a reflexionar sobre la identitat i la imaginació, i ens animen a fer visible el nostre món interior.

🎭 LaTurbo Avedon

L’artista que… no existeix en persona!

Només viu com a avatar. Ha fet exposicions virtuals i ens recorda que també podem crear i existir en mons digitals.

🏙️ Cao Fei – China Tracy

Una artista xinesa que es va inventar un avatar anomenat China Tracy.

Amb ell va construir tota una ciutat virtual, la RMB City, dins del món digital Second Life. Era com un somni urbà on tot era possible!

👾 Eva & Franco Mattes

 Una parella d’artistes italians.

Van retratar avatars com si fossin models de moda i van fer veure que les seves fotos eren reals. Ens fan pensar: com de reals són les nostres imatges en línia?

🌌 Bryn Oh

 Creador/a de mons poètics i misteriosos a Second Life.

Quan entres als seus mons, és com estar dins d’un conte digital ple de llum, música i emocions.

🎮 Tobias Bernstrup

 Li encanta disfressar-se d’avatar i jugar amb identitats.

Fa performance amb estètica de videojoc i personatges híbrids entre humà i digital.

I per què ens agraden?

Perquè tots ells ens ensenyen que l’art pot ser un espai per qüestionar -nos:

Qui som?

Com ens volem mostrar?

Què ens agradaria ser en un altre món?

Dae-Won Yang: identitat, símbols i mons imaginaris (pont amb Henri Rousseau)

 

Aquest trimestre, a les classes d’Art a Primària fem un pas més enllà i explorarem l’obra de l’artista coreà Dae-Won Yang. La seva trajectòria se situa entre el disseny gràfic, l’art social i crític, i fins i tot l’experimentació amb avatars i identitats digitals. Tot i treballar en un context molt diferent del de Rousseau, comparteix amb ell una mateixa essència: la capacitat de crear mons imaginaris a partir de la realitat i recrear-la per al seu món propi.

Ja hem vist a classe que Rousseau pintava selves que mai no havia trepitjat, inspirant-se en zoològics i llibres, i Yang construeix figures arrodonides i icones de colors primaris que parlen de la condició humana, la societat de consum i les nostres identitats canviants. Tots dos artistes ens ensenyen que la imaginació és una forma de coneixement i expressió, fins i tot de crítica social.

 Moviments artístics associats que treballarem:

• Art Naïf / Primitivisme: Rousseau, amb el seu estil aparentment ingenu, carregat de significat i simbolisme.

• Simbolisme: els boscos de Rousseau i les formes de Yang comparteixen aquesta voluntat de parlar d’allò que és invisible, dels mons interiors, de l'inconscient, dels impulsos, desitjos i connexions entre tots els nostres mons.

• New Media i Post-Internet Art: Yang s’inscriu en les pràctiques contemporànies que reflexionen sobre l’avatar, la identitat digital i la crítica social a través d’icones i llenguatges visuals simples però potents.

 

🌳Primer dia d’ART 3r prim: El bosc d’artistes a meditació 💚

A 3r de Primària hem començat el curs d’Art amb una proposta especial: una meditació guiada que ens convida a endinsar-nos en el nostre propi bosc interior. Hem respirat, hem tancat els ulls i hem deixat que els colors i les formes imaginades apareguessin com si fossin somnis.

Durant la meditació els he fet dues preguntes: quin color són avui ( em sento de color maragda, perquè començo un nou curs, i és com entrar en un llac de color maragda) i que imaginin un bosc on hi ha artistes que els estan esperant. Ells també seran artises ben aviat.

Com cada dia a Art, comencem la sessió amb una cita d’un/a artista que hem d’anotar al nostre llibre d’artista O bé amb una reflexió que surti de manera espontània, relacionada amb l'art.. En aquest cas és:

“El pintor que no viatja pot imaginar mons sencers dins seu.” de Henri Rousseau

Com hem vist,  tot i que mai no va viatjar a cap selva, els seus quadres estan plens de vegetació exuberant, animals i paisatges fantàstics. Rousseau s’inspirava dels zoològics, llibres i, sobretot, del seu món interior. Per això, ens hem basat en la frase que tenim apuntada a la nova pàgina d’aquest curs que comença.

Aquesta idea ens ha servit per comprendre que cadascú porta dins un bosc únic, ple de misteri i creativitat i que l’assignatura d’ART és un bosc frondós, en què podrem ser artistes, follets del bosc, animalons i molsa, i que a mesura que avanci l’assignatura, cada cop serà més ric.

Quina ha estat la dinàmica creativa?

Després de la meditació, cada alumne ha escollit un color dominant del seu bosc interior i ho ha explicat. Hem fet ronda dels noms i el color per a conèixer-nos.  A sobre, hi han aparegut arbres impossibles, animals inventats i flors gegants, hem visionat obres de  l’esperit lliure i imaginatiu de Rousseau.

També hem afegit una proposta simbòlica: col·locar un petit personatge dins del bosc :una figura misteriosa que pot un autoretrat, tal com Rousseau amagava sovint personatges a les seves pintures, o bé un animal que ens representi.

Hem acabat amb una ronda compartida: cada nen i nena ha mostrat el seu bosc i ha dit en una frase quin sentiment hi viu. Han sorgit respostes com:

• “El meu bosc és tranquil perquè hi ha colors suaus.”
  
  

• “El meu és divertit perquè hi ha animals juganers.”
  
  

Aquest tipus d’activitats, ens recordem que l’Art és, sobretot, un camí cap a la introspecció i l’expressió personal. I que, de vegades, per viatjar lluny només cal tancar els ulls i deixar que la imaginació ens guiï.

La propera sessió : Autoretrat Frondós

Disseny del logo per a la dessuadora ( viatge de fi de curs) Escola Solc

 

Un viatge per la història del disseny de logotips

El logotip és avui un element omnipresent: apareix en la roba que portem, les bambes, a les pantalles del mòbil, a les marques que ens envolten cada dia.

Els tenim tan integrats que, sovint, els confonem amb el fons de paisatge però ens estan enviant missatges constantment de "sentit de pertinença", a una classe social, cultura, interessos i hobbies; en definitiva, de la nostra identitat.  Per això, cal tenir en compte que darrere d’un logotip hi ha molt més que un dibuix bonic: hi ha un procés de disseny, de síntesi i de comunicació visual. Hi ha una història darrere de la marca, de la institució que representen, de vincles.

En el nostre cas, caldrà traçar un històric dels logos preexistents de les dessuadores i samarretes de l'Escola Solc i sempre tenir en compte qui som, què volem transmetre, a qui volem arribar, i què ENS REPRESENTA.

En aquest article trobareu un breu recorregut per la història del logotip, veient com ha anat evolucionant segons els temps i les necessitats de la societat. Seran també els apunts de la classe i que caldrà lliurar al dossier d'apunts del trimestre, com sempre.

---

Els orígens: símbols i marques d’identitat

Abans de l’era industrial, els logotips no existien tal com els coneixem. Però ja hi havia símbols que funcionaven com a identitats visuals:

• Els escuts heràldics de famílies i ciutats.

• Les marques de gremis o de tallers artesans.

• Les fàbriques tèxtils i de ceràmica que segellaven les peces amb símbols per garantir-ne l’origen.

Eren signes simples però carregats de significat: un precedent del que després seria el logotip.

---

Segle XIX: la Revolució Industrial i les primeres marques

Amb la Revolució Industrial i la producció en massa, les empreses necessiten diferenciar-se. Apareixen els primers logotips comercials.

• Les tipografies són ornamentades, recordant la impremta i els cartells.

• El logotip serveix per identificar i també per atraure l’atenció del consumidor.

És el moment en què les marques comencen a entendre que un logotip és també publicitat.

---

Segle XX: la Bauhaus i la modernitat

Un punt d’inflexió arriba amb la Bauhaus (1919-1933) i el moviment modern.

• Es defensa la idea que “menys és més”: la simplicitat i la claredat esdevenen essencials.

• El logotip s’allibera de l’excés decoratiu i es converteix en un símbol net, funcional i universal.

• Apareixen icones atemporals: el logotip d’IBM, el de la NASA, els anells olímpics.

El disseny gràfic es converteix en una disciplina professional, i el logotip n’és una peça central.

---

Segona meitat del segle XX: la identitat corporativa

Als anys 60-80 el logotip ja no és només un dibuix: és la punta de l’iceberg d’una identitat visual corporativa.

• Es creen manuals d’identitat que fixen colors, tipografies, aplicacions.

• Dissenyadors com Paul Rand (IBM, ABC, UPS) o Otl Aicher (Jocs Olímpics de Munic 1972) donen forma a sistemes visuals coherents.

• El logotip és el centre d’una estratègia de marca.

---

Segle XXI: flexibilitat i adaptabilitat

Amb l’era digital, el logotip es transforma de nou.

• Ha de funcionar en múltiples formats: pantalles, apps, xarxes socials, impremta.

• S’imposen els dissenys minimalistes i adaptatius: logotips que poden reduir-se a un favicon o expandir-se a un cartell gegant.

• Moltes marques han fet “rebrandings” simplificant els seus logotips (Pepsi, Google, Airbnb).

El logotip ja no és només un signe gràfic: és una experiència de marca, capaç de transmetre emocions i valors.

---

Conclusions

La història del logotip és també la història de la nostra manera de comunicar i consumir. Dels segells artesans als manuals d’identitat, de la Bauhaus a l’era digital, el logotip ha passat de ser una marca funcional a convertir-se en un relat visual condensat.

Dissenyar un logotip avui significa trobar l’equilibri entre simplictat, originalitat i significat, tot recordant que darrere de cada traç hi ha una comunitat, una memòria i una identitat.

Comença un nou curs! 2025-26 Deu anys de Didactica (in ) Land

 

10 anys de Didactica (in) Land: tornar a obrir finestres

Fa deu anys vaig obrir aquest espai amb la intuïció que l’educació artística i visual necessitava racons per respirar, explorar i qüestionar-se. El vaig anomenar Didactica (in) Land perquè volia jugar amb aquesta idea de territori imaginari, un lloc entre el dins i el fora, entre la pràctica i la teoria, entre el que ensenyem i el que aprenem.

En aquell moment, no podia imaginar que, amb el pas dels anys, les entrades acumulessin tantes visites ni que algunes d’elles encara avui continuessin trobant lectors i lectores. El blog va quedar en silenci, les preguntes i les reflexions mai no es van apagar.

Torno a Didactica (in)Land ara, una dècada després, amb ganes de reactivar aquest espai. Vull compartir processos, experiències i idees que neixen tant a l’aula com al taller, entre el paper i l’aigua de l’aquarel·la, entre les veus dels alumnes i les meves pròpies recerques visuals.

L’educació artística i visual és un camp en constant transformació: cada projecte obre noves finestres, cada alumne ens retorna mirades inesperades, cada pràctica ens ajuda a comprendre millor la relació entre imatge, identitat i món.

Aquest 2025 vull que Didactica (in) Land torni a ser un quadern compartit: un espai de preguntes, de materials, de processos i de diàleg. Perquè educar amb l’art és educar per mirar més enllà, per aprendre a veure-hi dins i fora, i sobretot, per no deixar de crear.

Benvinguts i benvingudes de nou a aquest viatge. 🌿✨ També, com sempre, em trobareu al meu blog personal i de recerca artístca amb el meu nom Laia Riera Sanjaume Art.