Crear un logo des de zero a 4t d'ESO i fer-lo realitat. El trencadís a la dessuadora

 

Crear un logo des de zero a 4t d'ESO i fer-lo realitat

Un encàrrec real, amb data de lliurament

Cada curs, l'alumnat de l'optativa d'Art de 4t d'ESO rep un encàrrec que no és un exercici qualsevol: dissenyar el logo de la col·lecció de dessuadores de la seva promoció. És una missió amb client, públic i conseqüències reals, perquè la venda de les dessuadores ajuda a finançar el viatge de final de curs.

Aquest article recull el procés de creació d'enguany, des de la primera idea fins a la fase final de selecció. Volem posar en valor tot el camí i el procés que s'ha fet: la teoria, l'esbós, la tria, el treball en equip i les tècniques manuals que hi ha darrere d'un logo.

Primera fase: entendre què és un logo

Sempre comencem a partir d'una píndola teòrica. Un logo és un signe que ens identifica, que s'ha de reconèixer en un segon i que ha de funcionar a qualsevol mida i sobre qualsevol suport. Quan el veiem, hem de dir" ahà! "-

Per això, repassem logos que han fet història en la moda i en el disseny de producte: marques de roba, de bambes i d'objectes que tothom té a la butxaca. L'exemple de la poma d'Apple és molt gràfic i ens funciona molt per entendre l'essència d'una marca condensada en un símbol tan quotidià, natural com una poma. Va començar com una il·lustració gairebé de gravat, amb Newton sota un arbre, i ha anat passant per la poma de ratlles de colors fins a la silueta monocroma i neta, com la coneixem avui en dia. L'alumnat veu així que al llarg dels anys, en funció de cada època i necessitats, se simplifica i s'adapta sense perdre la seva essència.

També ens mirem amb deteniment el logo de marques com Nike, Adidas, BMW, i tantes d'altres.

Segona fase: de la pluja d'idees i esbossos a tres propostes ben clares

Iniciem amb una pluja d'idees de conceptes clau que creiem que han de ser recollits en el nostre logo en qüestió: escola, pertinença, algun element molt reconeixible i que sigui molt evident. Parlem del nostre hort, del trencadís que tenim a l'inici de la pista, parlem també dels esglaons que ja apareixen en d'altres logos del passat, la Essa inicial com jugar amb la tipografia...i fins i tot, esclar, en la definició pròpiament de solc en català.

1 1 m. [AGA] [LC] Sot longitudinal que fa l’arada.
1 2 m. [LC] Sec o arruga longitudinal.
1 3 [LC] tornar a solc Encarrilar 2.
2 1 m. [IMF] [IMI] [LC] Senyal longitudinal, més o menys ample i profund, que deixa una cosa en una altra en arrossegar-s’hi tot penetrant-hi.
2 2 m. [LC] Senyal o rastre que deixa a la superfície de l’aigua el pas d’una nau o d’un altre objecte en moviment. El solc d’un vaixell a la mar.

Les propostes gràfiques es treballen des del llenguatge del dibuix tècnic i del disseny industrial. I comencen a la llibreta d'artista i de dibuix.

Cada alumne i alumna ha de presentar tres propostes ben diferenciades entre si. No valen tres variacions de la mateixa idea: es tracta d'obrir camins, d'explorar abans de decidir.

Aquí comparteixo amb ells alguns trucs del meu pas pel món de la moda: un disseny que no està ben definit, amb línies clares, proporcions i indicacions precises, pot ser malinterpretat pels productors. El que per a nosaltres és molt clar dins del cap, ha de ser ben plasmat al paper, ja que a la impremta, serigrafia, fàbrica...pot convertir-se en una altra cosa.

D'aquestes tres propostes, cadascú n'escull una, la més potent, i continua desenvolupant-la en aquella línia.

Tercera fase: del jo al nosaltres

Arriba el moment clau. Es fa una preselecció de les propostes. La línia que més encaixa amb la idea del logo , per a la nostra escola i per una dessuadora; és la que, independentment del que pensem individualment, tot el grup haurà de potenciar i explorar en un nou disseny.

És una lliçó que va més enllà de la creació "teva" o "meva". Així funcionen molts departaments d'art i de disseny de moda i tèxtil: hi ha una direcció compartida i cada creatiu hi aporta la seva mirada. Aprendre a posar el talent propi al servei d'un projecte comú és, potser, una de les competències més valuoses que s'emporten.

La proposta els ha engrescat moltíssim. Lluny de sentir que perdien la seva idea, han trobat en la feina col·lectiva una manera de créixer.

Enguany, trencadís

La línia o tendència que va passar pel primer filtre d'aquest curs, ha estat l'ús del trencadís, de la trama esquerdada en les lletres. No és una tria casual. És una tècnica profundament identitària de la nostra cultura, i aquest 2026 és l'Any Gaudí, en el centenari de la seva mort.

A més, com ja he esmentat abans, el trencadís també forma part de la nostra pròpia història com a escola. En tenim dos que es van fer fa anys: un a l'entrada del pati de la pista que va ser un treball col·laboratiu des de la matèria d'art, i un altre en memòria d'un company mestre que ens va deixar massa aviat. Dissenyar amb tessel·les és, per tant, una manera de connectar el logo amb Gaudí, en tant que símbol d'identitat d'escola i cultural i, alhora, artística.

Tot l'alumnat d'Art ha treballat de valent en aquesta tendència proposada, que sortia d'un dels logos d'una companya del grup. Hi ha lletres de traç rodó i cal·ligràfic farcides de fragments, tipografies geomètriques construïdes amb regle, formes sinuoses que recorden els bancs ondulants del modernisme i trames denses de tessel·les en blanc i negre. El nivell és tan alt que ens està costant molt triar-ne una.

Tot a mà: representació, rèplica i repetició

Em sembla necessari, i més en els temps que corren, destacar especialment els processos manuals. Abans de passar res a l'ordinador, tot es fa a mà. Això ens permet treballar la idea de representació i de rèplica, i entendre què passa després quan aquests mateixos processos es fan en digital ( es vectoritzen).

• La fotocòpia ens serveix per invertir les tessel·les i passar-les de blanc a negre, i així provar com funciona el logo en positiu i en negatiu.
• El paper vegetal i el calcat permeten repetir, desplaçar i superposar formes. És el mateix recurs que es fa servir en animació, però sobretot en el disseny d'estampats de repetició, tan present en el món tèxtil.
• El regle, la plantilla i el llapis donen precisió a les línies, perquè el disseny es pugui reproduir sense ambigüitats ni errades.

Treballar en analògic és la base per entendre el disseny digital: qui ha calcat una tessel·la a mà entén per què un patró es repeteix i com encaixa.

Sentir el logo

Aquest projecte ens confirma que l'educació artística és molt més que fer dibuix, aprendre a difuminar, o apreciar els moviments artístics al llarg de la història (que també). Els d'art de 4t han investigat, han esbossat, han fet tria ( i han hagut de descartar); han defensat idees i han après a renunciar-hi per construir-ne una de millor en equip.

Hem treballat amb terminis i amb un objectiu compartit.

Ara toca la decisió final. Sigui quin sigui el logo escollit, la promoció de 4t d'ESO portarà a sobre una peça que parla de Gaudí, del nostre pati i de tot el que han après pel camí.