DRACULA!

PROPOSTA DIDÀCTICA:

Analitzarem la influència de les arts plàstiques al llenguatge cinematogràfic a través del visionat durant 4 sessions de la pel.lícula "Dracula" de Francis Ford Coppola, que es basa en la novel.la de Bram Stoker.

Només per fer-nos-en una idea, el principi de la cinta! Emocionant, vibrant, i molt gràfica!

Fixem-nos en aquest joc de siluetes contra el fons sagnant i cremant.

Personalment, una de les meves pel.lícules preferides; en sóc una incansable fan.

Björk i el videoart!

Bringing the War Home ( Martha Rosler series)

Cleaning the Drapes, from the series House Beautiful: Bringing the War Home, Martha Rosler,  c.1967-72. 


Exemple per a fer fotomuntatge. Amb rerefons crític, personal, experiencial, que narri una història.

Paintings & Writings

Cy Twombly 

"VENUS" 1974

Jokerman ( Bob Dylan) i Tangled up in Blue

"Jokerman" Bob Dylan

Una lletra plena de significats, poderosa, empoderant, poètica.

Obra com a text conceptual.

A precious gemm..."Tangled Up in Blue".

(...)So now I’m goin’ back again

I got to get to her somehow

All the people we used to know

They’re an illusion to me now

Some are mathematicians

Some are carpenters’ wives

Don’t know how it all got started

I don’t know what they’re doin’ with their lives

But me, I’m still on the road

Headin’ for another joint

We always did feel the same

We just saw it from a different point of view

Tangled up in blue

Copyright © 1974 by Ram's Horn Music; renewed 2002 by Ram’s Horn Music

Rarities

David Lynch per PlayStation 

Videoart en anuncis comercials.

Narrativa : canvi de perspectiva, múltiples punts de vista ( CINEMA)

Al llarg de tota la cinta de "Annie Hall" (1979) del cineasta Woody Allen, es poden trobar recursos inesperats i girs narratius, que en aquell moment, en la història del cinema, eren bastant novedosos. Actualment s'ha sobreexplotat i ens sorprenen menys. Tanmateix, en el que seria els anys daurats del cinema de Woody Allen, es pot estudiar amb deteniment les mil maneres que el director de cine fa per  trencar la narrativa convencional cinematogràfica. 

En aquesta escena,  en un dinar familiar de Setmana Santa, el protagonista, alter ego de Woody Allen,  es posa a parlar directament amb nosaltres, els espectadors, mentre el dinar continua en el temps "real" del film. També és interessant veure com incorpora múltiples punts de vista, quan l' àvia de la família es gira i de sobte entenem que és el seu punt de vista en veure Woody Allen caracteritzat com un jueu ortodox. 

Així com la comparativa que fa de les famílies en els seus àpats i celebracions.

Com ja hem vist al bloc temàtic 01 Narrativa d'aquest mateix bloc, passa amb pel.lícules com "Memento" o "Inland Empire".

Transformations of the commonplace

Peter Fischli / David Weiss
The First Blush of Morning
 Equilibres series, 1984
Copyright © Peter Fischli David Weiss
Courtesy Matthew Marks Gallery, New York

Bravísimo

"Bravísimo", Francisco de Goya y Lucientes 

Publicats per priemra vegda el 1799 , al Diario de Madrid, els Caprichos de Goya, 80 gravats a l'aiguatinta de caire satíric, burlesc, irònic i crític.

" En realidad, los ochenta grabados al aguatinta de los Caprichos no marcaban el comienzo de la dedicación de Goya a tareas de impresión gráfica. (...) Los Caprichos de Goya se diferenciaban (...) en que no eran una colección casual de motivos muy diversos entre sí, sino que _ al igual que los Carceri de Piranesi_ perseguían un tema determinado. La temática de los Caprichos está compuesta por un catálogo de situaciones sociales anómalas contra las que lucharán "ilustrados" siguiendo la pauta marcada por la ilustración europea".

Em permeto de reproduir aquest fragment del llibre  "GOYA: caprichos, desastres, tauromaquía y disparates" de l'Editorial Gustavo Gili.  Es tracta d'una reproducció completa de les quatre sèries que vaig adquirir fa bastants anys quan vivia a Madrid. Val la pena passejar-se de tant en quant pels desastres i disbarats de Goya. Continua sent un artista vigent als nostres dies.

**** Podeu consultar la pàgina " El Fotomuntatge" d'aquest mateix blog, en què es fa un repàs dels inicis de la caricatura crítica i el fotomuntatge.

Reapropiació

"Fountain" Sherry Levine (1991) 

Readymades, unreadymades, objets trouvés

De Duve cita Duchamp parlant dels readymades i la comoditat, qualitat intrínseca del procés:

" A ready made is a work of art without an artist to make it, if I simplify the definition. A tube of paint that an artist uses is not made by the artist; it is made by the manufacturer that makes paints. So the painter really is making a readymade when he paints with a manufactured object that is called paints"
De Duve, " The Readymade and th Tube of Paint" (pag 163)

Elisehva Levy, Paper Sole, inkjet print on paper, 30X15X15cm, 2011

Artistes citats del post:
Marcel Duchamp 
Elisheva Levy

**** Podeu consultar la pàgina "APROPIACIÓ // nous llenguatges artístics del s.XX" d'aquest mateix blog per un enfocament més pedagògic i extens de la mateixa temàtica.

"L'últim sopar" explicat per peter Greenaway

Leonardo's Last Supper: A Vision by Peter Greenaway -

Tell a Lie Vision

"Human Behaviour" Michel Gondry & Björk

PROPOSTA DIDÀCTICA

Visionat i debat sobre el videoclip dirigit per Michel Gondry de Björk:

TIPS

Re-Thinking Identity

Still from "Martha Rosler reads Vogeu", 1982

Still from "Born-to-be-Sold", 1982, Martha Rosler

Sanja Ivekovic

Ja hem treballat les dues artistes en aquest blog/aula. 

Es pot comprovar fàcilment el paral.lelisme entre ambdues artistes i els seus treballs. Les dues exploren la identitat, la creació d'aquesta, la recreació de la seva pròpia identitat en tant que pertanyents al gènere femení. La imatge de la dona a la societat. La imatge de la dona profusament publicada, deformada, explotada, distorsionada en la publicitat, el món de la moda, i la ferocitat dels missatges amb què som bombardejades cada dia des dels mass media.

Tant Ivekovic com Rosler empren els mecanismes habituals del llenguatge publicitari, el seu grafisme, i el de la moda comercial, per fer-ne un ús alternatiu, un manifest de crítica i una dissecció sense miraments.

A hammer and three hammers ( L'obra com a text)

 "A hammer and three hammers" , Josep Kosuth, 1972

L'arxiu familiar/// obsessions///quotidianitat///col.leccionar

Per tal de parlar de qui sóc, professora i alumna a la vegada d'aquesta assignatura, faig servir l'arxiu familiar, o l'àlbum familiar com a pretext per "explicar-me".

Hi ha un seguit de coses importants en la meva manera de concebre les classes, la didàctica de l'art, la llengua, i la llengua clàssica ( a vegades també he fet de professora de llatí a 4t d'ESO)!

A mode de llista, perquè sóc una entusiasta de les llistes sense remei, voldria poder compartir què ha fet que ara estigui estudiant el màster de formació de professors de secundària. I precisament perquè vull que els meus alumnes pugueu entendre una mica millor que sóc i perquè dic/ faig les coses que dic a les classes.

1- Llicenciatura en Belles Arts, a la Universitat de Barcelona.

2- Curso asisgnatures de Filologia Anglesa, en especial de literatura nord-americana. El meu somni ocult: viure una llarga temporada a l'altra banda de l'Atlàntic i passejar pels carrers i escriure.

Enlloc d'Estats Units d'Amèrica, acabo la carrera a Winchester School of Art, Anglaterra.
I per fer diners treballo netejant la catedral de Winchester! A on està enterrada la Jane Austen, per cert.

ÀLBUM FAMILIAR: En aquest autoretrat estic a la catedral de Winchester, treballant de dona de fer feines. 2003. Després vaig alterar el retrat amb grafit i aquarel.les.

3- Postgrau en Il.lustració de la moda la ICD.
4- Aquell posgtgrau em va portar a provar sort a l'Acadèmia de Moda d'Anvers, Bèlgica! I vaig passar els exàmens i m'hi quedo tres anys!
5- De tots aquells anys vaig aprendre que les frustracions, els límits, fer books, crear atmosferes, collages i cosir són coses que fins avui no les puc separar. I em fan feliç i trista a la vegada.
6- També vaig entendre quina mena de professora vull ser, i aprenc què és ser un mal professor o professora. Sovint confonem el que nosaltres volem amb el que és bo pels altres.
7- Acabar projectes és necessari.
8- No deixar de pintar ni dibuixar. 
9- Mai
10- Finlàndia és un lloc per tornar. Hi vaig pintar molt més i millor que a casa meva.

 De vegades no sé a on és casa meva. Ni quines són les meves arrels.
11- No he tornat mai a posar els peus a Anvers o Winchester.
12- Però em queden les fotos, els records, les imatges i dibuixos.

Segon autoretrat del meu àlbum familiar.

En què ens quedem per aquesta classe:

#quotidianitat 
#domesticitat
#col.lecció
#diari
#obsessionsdiàries


Hans-Peter Feldmann (Veurem el llibre "272 Pages" ) i cal fer èmfasi en aquest petit abstract:

"Feldmann's work moves in the universe of the everyday. He takes from it the material that he uses- objects and images- along with his themes. He affirms that all his work is based on personal experiences, that it is a way of transforming experiences, obsessions, or intuitions into language, an attitude which is common to many artists".

Lucy i el seu vestit de vampir

Podem apreciar el vestuari d'EIKO en aquesta escena en què Lucy ja és un vampir.

Laurie Anderson (videoart)

    "Sharker's Day", Laurie Anderson, 1984