EL CINEMA I LES ARTS
Abans de res una reflexió personal ( escrit) sobre la importància del cinema en la nostra societat i per què hi hem de dedicar més temps i espai al currículum de l'educació de secundària d'aquest país:
El cinema, juntament amb els mitjans de comunicació en general, necessiten educació, és a dir necessiten ser educats, impartits, mostrats. Perquè són llenguatge justament, i requereixen capacitació per la comprensió de tota la càrrega comunicativa, estètica, emocional, de valors etc.
Des d'aquí proposo introduir i incorporar de manera habitual el cinema i els mitjans de comunicació al currículum escolar. Tant des de Primària com Secundària. Per aquestes raons:
- El cinema és lúdic. Per tant, cal remarcar el plaer de l'aprenentatge del cinema, i ens n'hem de poder beneficiar des de la docència. Els alumnes poden presentar una major predisposició per '¡estudi i l'aprehenentatge així com un aprenentatge significatiu.
- Ens permet dinamitzar les aules, i crear debat i interacció. Per tant, trenquem amb l'habitual caràcter unidireccional de classes magistrals. D'aquesta manera, les classes seran dialògiques, i podran desembocar en reflexió personal i grupal. Així mateix, el cinema pot fomentar la cohesió de grup entre els alumnes i poder parlar de temes i problemàtiques que normalment no poden ser abordades en altres matèries.
- Podem dir doncs que el cinema ens permet emetre opinions, reflexionar i, cal fer èmfasi, que ens permet sensibilitzar-nos i prendre , fins i tot, acció després de veure pel.lícules que ens facin veure la realitat des de la mirada l'altra, la mirada del que pateix, per exemple.
- El llenguatge cinematogràfic es pot entendre com a TEXT: és a dir, com a forma de lectura; per entendre'n la sintaxi, el missatge.
- Fomenta accedir als coneixements de les tècniques audiovisuals; la profunditat d'un pla, la música, la il.luminació, la selecció d'escenes, l'story board. Aprendre aquests codis ens permet assolir un coneixement més profund en el que és entendre el text més enllà del text sobre paper.
- El cinema implica també múltiples punts de vista, com ja hem vist en aquest mateix bloc, ens ajuda a entendre altres maneres de veure la realitat que ens envolta. Implica, des de l'emoció, una nova relació amb el món que ens envolta.
- El cinema és també un vehicle per investigar, per fer recerca en d'altres àrees de coneixement. Un clar cas és la transversalitat i paral.lelisme que ens permet el cinema amb la història. O bé, establir relacions amb aspectes socials, aspectes de gènere, etc.
- En definitiva és una nova via, una obertura de mires tan necessària avui en dia. És doncs, una porta a una nova dimensió psicològica.
- El cinema és art.
Podem ressaltar aquest impacte emocional en l'educació només repassant alguns moments emblemàtics que ens ha aportat el cinema al llarg de la història contemporània:
Les últimes paraules del replicant Nexus 6 a "Blade Runner" (1979)
La mirada de Charles Chaplin quan arriben a la "terra promesa" a "The Immigrant " (1917)
I un film de temàtica tan vigent.
"The Night of the Hunter" (1955) " La noche del cazador"
Tot i que la pel.lícula està narrada sempre seguint l'estructura argumental pròpia dels contes infantils, les llegendes orals, el seu ritme és altament oníric, poètic, inquietant, pertorbador i inusual.
De fet, és una de les poques pel.lícules sobre la infància tractada amb un llenguatge de conte.
A nivell artístic podem establir molts paral.lelismes amb les llegendes, la mitologia, el simbolisme. El bé i el mal, la por, el creixement dels infants i l'entrada, plena de perills, a la vida adulta.
L'atmosfera és hipnòtica i obsessiva, i avançada al seu temps si tenim en compte el moment en què es va rodar.
No comments:
Post a Comment