Aquests nous llenguatges fan referència, entre d'altres llenguatges artístics, al fotomuntatge que ja ha estat abordat en aquest blog des de la vessant d'eines i recursos. Podeu tornar a visitar l'apartat a Didactica Inland AQUÍ.
L'apropiació // nous matisos en el llenguatge artístic del segle XX
L'apropiació ha estat sovint definida com " agafar" i "posar" un objecte ja existent, una obra o peça d'art ja existent en una nova obra d'art.
Aquesta pràctica, o nou llenguatge artístic que té moltes variants i engloba gran vaiertat de gèneres, ha evolucionat moltíssim fins als nostres dies. I de fet, es podria dir, que la gran majoria d'artistes practiquen l'apropiació.
L'origen es troba a partir del Cubisme i el Dadaisme, però de fet continua al llarg dels anys 40 del segle XX amb la irrupció del Surrealisme, , el Pop Art, als anys 60 (s.XX) i als anys 1980 amb els Geo artistes. De totes maneres, com ja s'ha apuntat anteriorment, l'apropiacionisme continua sent inherent en qualsevol manifestació artística. En aquest cas cal precisar que ja no se'n diu apropiació, sinó més aviat, recontextualització. Aquest seria un dels primers matisos del llenguatge a tenir en compte del s. XX i fins ara, a principis del s.XXI. En molts dels objectes d'art apropiats, hi ha poca o gairebé cap transformació, i l'objecte o la cosa "agafada" o "Prestada" és de fàcil accés i visualització en la nova obra d'art.
Apropiació:
#reciclar #recontextualitzar #prestar #agafar #adoptar
La noció de readymade, objet trouvé, emfatitza la noció de de l'habilitat de l'artista per identificar i seleccionar objectes, que més endavant haurà de valorar com a peces d'art. Peces d'un llenguatge específic, en aquest cas, part del llenguatge artístic.
En aquest cas, el ready made de l'urinal de Marcel Duchamp, considerat el pare del readymade, l'hem d'acceptar, veure i percebre més com un Titian o Botticelli que no pas un artefacte de lavabo i higiene.
Marcel Duchamp Fountain 1917
LHOOQ Joconde avec moustache (1919)
Dins el Dadaïsme, corrent artístic, hi va haver molta varietat d'apropiacions, readymades, objets trouvés. L'art va obrir un cop més, vies en el seu propi llenguatge.
Max Ernst. Pléiades (1920)
John Baldessari. «I will not make any more boring art»
Per tal d'abordar l’impacte social i cultural dels mass media sorgeix una nova generació d’artistes que incorporen a l’àmbit de l’art els nous llenguatges nascuts de la publicitat, el cinema i els mitjans de comunicació. Un dels màxims exponents d'aquesta generació seria John Baldessari:
John Baldessari
John Baldessari "Two people at the sea"
Com ja he comentat, hi ha una gran varietat d'artistes que treballen des de l'apropiació. A banda de John Baldessari que continua actiu avui en dia, podem fer esment d'artistes durant l'art POP com el paradigmàtic Andy Warhol i la seva famosa i über explotada i re-reapropiada enèsimes vegades, sopa Campbell... Jasper Johns entre d'altres.
Hi ha molts graus i tipologies de l'apropiació. És important remarcar que l'apropiació és pertot arreu i tothom, en menys o més grau, som agents actius de la reconstextualització.
La Cindy Sherman amb els seus autoretrats, impersonations, i re-presentacions, també ha estat apropiant.
Joan Fonctuberta
Coca-Cola, (1961)
Sigmar Polke
Hans Peter Feldmann
Hans Haacke
Claes Oldenburg
Banksy
Guerrila Girls
També hi ha maneres més subtils i més contextualitzades d'apropiacions, i d'altres molt més directes, frontals, i fins i tot, una mica ofensives. Podria ser el cas del Julian Schnable, artista que es va fer altament famós durant l'époda de les "vaques grasses" de la pintura durant els anys 80.
Una cita que em sembla especialment notable i realista és la del professor Antonio Zúniga quan diu " Julian Schnabel se dedicaba a copiar a CY Twombly, Jean Basquiat pero a lo grande. Los copiaba a todos, en formato más grande. Gran copiador". I des d'aquest blog jo faria la reflexió que sovint era més aviat una fagogitació.
Sovint, quan revisito una de les meves pel.lícules preferides, que us recomano, de Woody Allen " Hanna's sisters" em ve al cap l'època daurada dels pintors a NY , Estats Units, Schnabel i el mercat de l'art amb aquesta escena cèlebre:
No comments:
Post a Comment