GÈNERES: RETRAT / BODEGÓ
Gèneres: en la història de la trajectòria artística s'ha anomenat gènere allò que engloba unes característqiues concretes, com d'etiquetes o calaixos. Una manera que ens serveix per identificar , de manera transversal, i passant per sobre dels corrents estètics, artístics i de diversa disciplina, una mateixa norma.
Els gèneres artístics són especialitzacions temàtiques amb les que es subdivideixen les diverses arts.
Són aquells directament objecte de preocupació lligats a les seves èpoques respectives. La seva sistematització prové d'una perillosa temptativa de descripció dels gèneres i temes recurrents dins de la pintura, l'escultura així com totes les altres arts que es diuen "visuals" que estan directament connectades amb elles.
També són coneguts com a gèneres , ja que en les arts, gènere és cadascuna de les diferents categories o classes en què es poden ordenar les obres segons trets comuns de forma i de contingut.[1]
 |
| Vieja friendo huevos, 1618. Velázquez. |
EL BODEGÓ
Durant els anys segles XVII i XIX a Europa es va pintar el bodegó com un clar manifest de l'opulència, riques ai estatus social de la burgesia. Els bodegons sovint representaven abundància, d'aliments, d'animals de caça, d'autèntic luxe culinari i visual.
BUSQUEM PARAL.LELISMES
San Taylor Wood, "A Little Death"
Un altre tipus de bodegó, certament!! Vegem-lo:
 |
| Summer still life, 1995. Wolfang Tilmans |
PROPOSTA DIDÀCTICA II :
Per últim, una bona anàlisi del quadre "J'accuse" de Rembrandt, en tant que pintura de gènere, retrat col.lectiu i històric.
Vegem-ho de la mà del cineasta Petere Greeanaway.
EL RETRAT
"Mother", David Hockney
 |
| The Alexandre Lethiere Family |
El retrat fotográfic
 |
| Queen Victoria, 1860. Disideri |
NADAR
 | |
| Gustave Courbet,1830 |
 |
| Country Girls, Sander |
 |
| Member of the Hitler Youth, Sander |
Dijkstra va ser molt important per mi quan estudiava moda a Anvers, Bèlgica. De sobte la vaig descobrir i moltes de les siluetes d'una de les meves col.leccions es va inspirar en la seva sèrie d'adolescents. Aquesta fotògrafa s'inspira en els mestres del retrat del s.XVIII flamencs, i dels pintors de la seva terra, Holanda. Així com, explora de manera persistent la identitat, la re-construcció i definició de la identitat com si fos un estat gairebé transitori.
Rineke Dijkstra.Kolobrzeg, Poland, 26 July 1992.
Rineke Dijkstra touches on this idea of consumption as identity. 'Almerisa' “documents the transition in a girl’s life” from a 5-year-old Bosnian refugee arriving in the Netherlands to an adult immersed in Western culture.
“From a shy Bosnian girl she grows up to be a young Western woman who wears the right branded clothes and fashionable make-up. But Almerisa is also a girl who needs these clothes and make-up to build up her own image, her own self, just as she sees everyone else doing, around her as well in the omnipresent Western media”.
#construcció de la identitat
#build up identiy
#make up / #clothes
#War refugee
Durant els anys setanta, Sherman va tenir un paper molt rellevant pel que fa a la reestructuració feminista del cos. Un moviment que s'emmarca en el feminisme, generat per les pròpies dones.
S'inicia el lema "allò que és personal també és polític" : els artistes de performance, en aquell moment majoria de dones, s'apropien d'aquest motiu i treballen a fons al voltant d'aquest concepte; tot canviant el mapa conceptual fins al moment de la lluita pel poder, de la dicotomia entre els dos gèneres.
El que ens interessa des del punt de vista del bloc temàtic del retrat, és precisament com Sherman adopta i impersona múltiples i variades cares.
FRIDA KAHLO
PROPOSTA DIDÀCTICA I :
Retoc i deformació d'un autoretrat. Es permet llibertat de tècniques així comde suport. Pot ser format digital, per exemple, al portfoli digital de cada alumne/a,
No comments:
Post a Comment