10 .5 DRACULA ( cinema i arts)

PARAL.LELISMES /// RELACIONS /// ASSOCIACIONS de la pel.lícula DRACULA 

   Francis Ford Coppola (1992)

L’obra pictòrica del moviment anglès prerafaelita és molt present en l’estètica i figures femenines del film. El colors, pentinats i especialment l'escenografia (jardins, flors i naturalesa en general) es fan ressò del moviment artístic mencionat.

Escena del film i l'obra pre-rafaelita de Dante Gabriel Rosseti The Bower Meadow, 1872. 

Des de la versió d’un dels creador prerafaelita, John Everett Millais 1851-52 a un altre dels icones del moviment, J.W.Waterhouse del 1894.

Vegem-ho en l'escena, poderosa, i una mica forta: Una de les imatges inicials ens mostra a la co-protagonista Miina, estirada morta al terra, després d'haver-se suïcidat. La posició, i en especial el vestit que duu, ens recorda indiscutiblement a la pobra Ofèlia, morta,  de William Shakespeare tantes vegades recreada.

També és bo com a proposta per a l'aula visionar escenes d'aquets clàssic de la història del cinema. A més a més, es tracta també d'un retrat de la vida i el mite de Drácula o Nosferatu.

Nosferatu, el vampiro (1922)
Nosferatu, eine Symphonie des Grauens

Aquesta cinta representa una obra pleníssima d'innovacions en el llenguatge de les imatges en moviment,per això val la pena retrocedir fins l'any 1938 per veure diversos paral.lelismes entre el Dràcula de Coppola i aquest monstre esfereïdor de l'època de l'expressionisme alemany.

Es tracta d'un film dividit en actes, una pràctica força comú en els temps del cinema mut, com és aquest film. Així mateix, en aquell moment dominava també la narració linial dels fets, però en canvi, a "Nosferatu", veiem una de les primeres mostres del muntatge altern. Un gran salt en la innovació del cinema.
Fins i tot hi ha un travelling, al moment que ens acosten la mirada al vaixell que porta amagat Orlok.
Ens quedem amb la imatge de l'inici de la cinta, quan la porta s'obre sola. Aquest és el preludi del terror.

Tornant a la pel.lícula que ens ocupa, aquí us deixo un tall del documental " The costumes are the Sets" a on podem apreciar l'enorme i titànic i meravellós treball que hi ha al darrere del vestuari i l'escenografia. 

Impressionants els esbossos i dibuixos de la dissenyadora d'art Eiko Isihioka.

Ens permet fer associacions de conceptes amb el moviment prerrafaelita, ja vist en aquets blog, i també a la cultura de la indumentària japonesa. Així com a l'art del brocat i el brodat en les teles.